BUDAPEST: CAFÉ NEW YORK
Aquesta cafeteria es va inaugurar a finals del segle XIX i està situada a dins de l’Hotel Boscolo. Decoració renaixentista. Era un lloc famós per l’assistència d’escriptors i editors de l’època. Actualment, el menú recorda la cuina multicultural de la monarquia austro-húngara com l’estofat de vedella, la sopa de pescadors o les cuixes de pollastres a l’estil Paprikash; i especialment recomanables els postres de Sacher i el pastís Eszterházy.
VIENA: CAFÈ CENTRAL
L’emblemàtica cafeteria d’estil neo renaixentista i situada al districte 1 de la capital a l’edifici Palais Ferstel, té més de 150 anys d’antiguitat. Va ser un dels punts més importants de reunió d’intel·lectuals de la ciutat com Sigmund Freud o Adolf Loos. Es diu que Leon Trotsky, que va viure una temporada a Viena com a emigrant, hi passava llargues tardes jugant a escacs. Actualment és punt de trobada de la burgesia de la ciutat.
PRAGA: CAFÈ IMPERIAL
La capital xeca és famosa pels seus cafès històrics que s’omplien de la bohèmia de la ciutat a la cerca d’inspiració. El cafè Imperial es troba situat a l’interior de l’hotel Art Decó Imperial i compta amb més de 100 anys d’antiguitat. Va ser punt de trobada d’artistes i d’escriptors de l’altura de Rainer Maria Rilke o Franz Kafka i compositors com Smetana i Antonin Dvorák.
PARÍS: CAFÈ DE LA PAIX
Els orígens del Cafè de la Paix de París es situen l’any 1862 al districte IX de París. La cafeteria, d’estil neo barroc, es troba a ple centre de la ciutat, al costat de l’Òpera, inaugurades el mateix dia. Aquesta proximitat va estimular la presència de clients famosos com Émile Zola i Guy de Maupassant. El 1975 va ser declarat com a monument històric pel govern francès.
VENÈCIA: CAFÈ FLORIAN
Fundada l’any 1720 amb el nom de Alla Venezia Trionfante, és una de les cafeteries més antigues d’Itàlia, amb vistes a la plaça de Sant Marcos. Va ser un dels principals punts de trobada de celebritats més importants i era de les poques cafeteries que acceptaven l’entrada a les dones. Algunes de les celebritats esmentades van ser Goethe i més tard Lord Byron, Marcel Proust, i Charles Dickens.