CASCADES VICTÒRIA (ZÀMBIA I ZIMBÀBUE)
Les espectaculars cataractes de Victòria es troben entre les fronteres de Zàmbia i Zimbàbue, en la precipitació del riu Zambezi, a més d’un centenar de metres d’altura, als voltants del qual es poden realitzar safaris per albirar la fauna salvatge en un escenari únic del continent africà.
CASCADES DE L’IGUAÇÚ (ARGENTINA I BRASIL)
Iguaçú és la frontera natural més sensacional que es pugui imaginar (entre Argentina i Brasil). La majoria dels salts es troben en la part argentina, mentre que algunes de les vistes més extraordinàries s’aprecien des del cantó brasiler. Es pot passejar d’un cantó a l’altre a través de passarel·les arran de les cortines d’aigua, i acostar-s’hi amb llanxa per apreciar la força de la natura en tota la seva esplendor.
CASCADES DEL NIÀGARA (CANADÀ I ESTATS UNITS)
Les aigües del riu Niàgara d’un quilòmetre d’amplada es precipiten a 50 metres d’altura en un espectacle que talla la respiració. Són les més voluminoses de Nord Amèrica perquè aglutinen l’aigua dels Grans Llacs. I conformen una frontera natural entre els Estats Units i Canadà.
SALT DE L’ÀNGEL (VENEÇUELA)
Canaima és mundialment conegut per acollir el descomunal Salt de l’Àngel, la cascada més alta del món. Amb aproximadament un quilòmetre de caiguda lliure sobre la selva veneçolana. En aquest segle han sigut finalistes en l’elecció de les Set Meravelles Naturals del Món.
CASCADES DE DETTIFOSS (ISLÀNDIA)
Aclaparant cascada i una de les més poderoses d’Europa. Alimentada pel desglaç d’una glacera que neix com un riu silenciós i s’aboca sorollosament en aquest punt. El brumit ensordidor ve de les 500 tones d’aigua (plenes de sediments) que hi cauen per segon. Del gran cabdal se’n desprèn una rosada i un arc de Sant Martí de punta a punta del canó que el fan un lloc de contrasts molt fotogènics.
MILFORD SOUND (NOVA ZELANDA)
Ubicades en el fiord de Milford Sound, una sinuosa llengua d’aigua de quinze quilòmetres de longitud que entra terra endins, entre roques de fins a 1200 metres d’altura a cada cantó. Les cascades més boniques que pengen del fiord són la Lady Bowen i la de Stirling, les quals conformen un dels escenaris naturals més espectaculars de Nova Zelanda.
MALETSUNYANE (LESOTHO)
Allotjada a les terres altes de Lesotho, a prop de la ciutat de Semonkong. La cascada de Maletsunyane, s’aboca a 192 metres d’altura. Es pot descendir a través de la vall per gaudir-la des de sota, i a l’hivern sovint queda glaçada.
PLITVICE (CROÀCIA)
El Parc Nacional de Plitvice és un dels llocs més bonics de Croàcia, ho és sobretot pels 16 llacs d’aigües turqueses i fons cristal·lins connectats entre si per gairebé un centenar de cascades. Es poden visitar lliurement a través d’una xarxa de passarel·les de fusta. Són Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO.
VERNAL FALLS (ESTATS UNITS)
Situades al Parc Nacional de Yosemite (a la Serra Nevada californiana), envoltades de valls profundes i extensos boscos de sequoies gegants. Hi ha quatre grans cascades, de les quals la Vernal Fall és una cortina d’aigua de gairebé 800 metres d’altura (la més alta dels Estats Units). Es pot arribar a dalt per un camí emboirat per la rosada de la cascada.
KAIETEUR (GUYANA)
Una formació d’aigua, de 226 metres d’altura, ubicada al centre de Guyana. Són cinc vegades més grans que les del Niàgara i dues de les de Victòria. Unes grans desconegudes per la qual cosa, atractives per als més aventurers.